Hipertiroïdisme felí tractat amb iode radioactiu

12-03-2019

En Leo és un gat Comú Europeu mascle castrat de 11 anys d’edat que va ser diagnosticat d’hipertiroïdisme el febrer de 2018. Els propietaris descrivien un quadre crònic de vòmits i l’examen físic només mostrava un nòdul tiroïdeu dret lleument incrementat de mida. Les analítiques inicials varen mostrar una elevació de l’ hormona tiroïdal (T4 total 6.5 µg/dL ref: 0.8 – 4.7) amb una funció renal (mesurada amb creatinina i SDMA) dintre la normalitat. Degut a la possibilitat de malalties concomitants, es va realitzar una ecografia abdominal, sense alteracions. L’anàlisi d’orina no vas mostrar cap alteració ni proteïnuria.

El tractament inicial va ser metimazol 2.5mg cada 12 hores. Durant els primers controls, el pacient va mostrar una millora clínica important sense vòmits necessitant una dosis de metimazol de 3.75mg cada 12 hores per tal de tenir una hormona tiroïdal dintre la normalitat. Tanmateix, en una revisió realitzada 4 mesos després de l’inici del tractament, les analítiques varen mostrar un hipotiroïdisme iatrogènic (T4 total 0.6 µg/dL ref: 1 – 4 i TSHc 2.27 ng/mL ref: 0.03 -0.6) i azotèmia renal (creatinina 2.13 mg/dl ref. 0.5 -1.9, SDMA 19 µg/dL ref. 0 – 14 i densitat orinaria de 1.010).

Degut a l’impacte que té l’hipotiroïdisme iatrogènic al ronyó i a la disminució de la supervivència en gats, es va decidir reduir la dosis del tractament a 2.5mg cada 12 hores. En tot moment, Leo va mostrar una pressió arterial sistòlica menor a 160 mmHg. Els controls posteriors van mostrar una millora de la hormona tiroïdal (T4 total 2.2 µg/dL ref: 1 – 4 i TSHc 0.48 ng/mL ref: 0.03 -0.6) i funció renal (creatinina 1.5 mg/dl ref. 0.5 -1.9 i SDMA 12 µg/dL ref. 0 – 14).

Degut a la possibilitat de curar la malaltia i una millora de la qualitat de vida associada a la retirada de fàrmacs antitiroïdals, en Leo va rebre la teràpia amb iode radioactiu el novembre del 2018. La hospitalització va ser ràpida (2 dies) i no va comportar cap problema pel Leo (menjava bé, estava tranquil i en tot moment va rebre l’atenció del nostre equip d’hospitalització). Les visites realitzades al mes i 3 mesos van confirmar l’èxit del tractament. A dia d’avui, en leo es troba molt bé, no necessita cap tractament oral, no té signes gastrointestinals, no hi ha evidencia de malaltia renal i té una funció de la tiroides normal, sense hipertiroïdisme o hipotiroïdisme (T4 total 1.5 µg/dL ref: 1 – 4 i TSHc 0.16 ng/mL ref: 0.03 -0.6).

La teràpia amb iode radioactiu (I-131) és considerada el tractament d’elecció per l’hipertiroïdisme felí. L’objectiu del tractament és resoldre l’hipertiroïdisme i evitar l’hipotiroïdisme. Una sola injecció de iode radioactiu cura l’hipertiroïdisme en aproximadament el 95% dels gats. El iode radioactiu s'administra via subcutània i es concentra en les cèl·lules fol·liculars tiroïdals hiperactives incorporant-se a la tiroglobulina. L'isòtop I-131 emet rajos gamma i partícules beta. Els efectes ionitzants de les partícules beta són els responsables de la destrucció de les cèl·lules hiperactives. A causa que les partícules beta viatgen a una distància curta d'1 a 2 mm, la glàndula paratiroide no es veu afectada. El teixit tiroïdal atròfic no concentra el iode i només el teixit tiroïdal hiperactiu funcional és afectat pel tractament. El iode que no es concentra en la glàndula tiroide s'elimina a través de l'orina i femta. Els gats han de romandre amb nosaltres en una instal·lació adaptada d'aïllament de 2 a 5 dies després de la injecció depenent dels nivells de radiació. El nostre equip d'hospitalització cuida i vigila (sistema de càmeres), alimenta i neteja les gàbies durant tot moment.

Podeu trobar més informació al nostre web: iode radioactiu

Bibliografia d’interès:

Puig J., Cattin I., & Seth M. (2015). Concurrent diseases in hyperthyroid cats undergoing assessment prior to radioiodine treatment. Journal of Feline Medicine and Surgery, 17 (6), 537-542. doi:10.1177/1098612X14551775

Williams, T., Elliott, J. and Syme, H. (2010), Association of Iatrogenic Hypothyroidism with Azotemia and Reduced Survival Time in Cats Treated for Hyperthyroidism. Journal of Veterinary Internal Medicine, 24: 1086-1092. doi:10.1111/j.1939-1676.2010.0566.x